1. |
Condemnat
03:38
|
|||
|
Després de tot el que ara veig, són només
un fum de cares repartides pel temps.
No perdre el nord és complicat i, potser,
pensar millor ens canvia d’estació.
Millor quedem en que hui no és el dia
si no volem ser dos esclaus sense ambicions.
Prometre aniquila sempre
el crit de l’aprovació;
la llum que destaca el centre
és única entre un milió.
Però expira
la resta de tot el rigor,
i, ara, mira
el condemnat a la presó.
No perdre el nord és complicat i, potser,
pensar millor ens canvia d’estació.
Millor quedem en que hui no és el dia
si no volem ser dos esclaus sense ambicions.
Prometre aniquila sempre
el crit de l’aprovació;
la llum que destaca el centre
és única entre un milió.
|
||||
2. |
El Tambor
04:35
|
|||
|
Entra en escena
la major de les setanta mil mentides;
no queda res que vore,
i la peça que mos falta és principal.
Frena el de les dotze;
la raó d’estar ací perd el sentit.
La pàgina catorze,
l’ha arrancat la voluntat del perseguit.
La dama de cera
va deixant la marca d’una cicatriu;
tot a la primera,
no fa falta ni buscar algun motiu.
Ella només parla,
però hi ha algo que no diu…
però hi ha algo que no diu...
De les coses bones,
la pitjor que ve i es penja una medalla;
i lo que mos queda
algun dia té que vindre a alçar el cap.
La memòria és fràgil,
però és quasi un ritual donar la talla.
El guerrer més dràstic
plora pel plaer de perdre en la batalla.
La dama de cera
va deixant la marca d’una cicatriu;
tot a la primera,
no fa falta ni buscar algun motiu.
Ella només parla,
però hi ha algo que no diu…
però hi ha algo que no diu...
Ja comença, corre un fred que talla la respiració,
i es queixa la tempesta per la desesperació;
l’espera es fa eterna i el tambor em diu que
ja comença, corre un fred que talla la respiració,
i es queixa la tempesta per la desesperació;
l’espera es fa eterna i el tambor em diu que
ja comença…
ja comença…
|
||||
3. |
La Guerra
03:43
|
|||
|
Prescripció de tradició,
poques opcions,
resposta limitada,
incomunicació.
A l’ignorant se’l dignifica;
el culte al cos
és la religió més venerada.
No vull sentir més pena,
no canvies de cadena.
Som xiquets
que s’han fet grans;
som cèl•lules
que es moren;
som soldats
en una guerra.
Condicions,
explicacions,
formes legals,
interacció encriptada.
L’odi va de braç
per l’autopista de la pròpia dignitat;
la rendició imminent està anunciada.
Si tens algun problema,
no canvies de cadena
Som extracte d’alquitrà;
som fàbriques de carn;
som militars,
i açò és la guerra.
I mire jo:
si et perds per la lògica de la situació,
comprovaràs,
no és lògic intentar-ho.
No vull sentir més pena,
no canvies de cadena.
Som xiquets
que s’han fet grans;
som cèl•lules
que es moren;
som soldats
en una guerra.
Som extracte d’alquitrà;
som fàbriques de carn;
som militars,
i açò és la guerra.
Som la mort, la densitat;
som bons germans
que es volen vore baix,
ben fons a terra.
Condicions,
explicacions,
formes legals,
interacció encriptada.
|
||||
4. |
Cíclic
03:16
|
|||
|
Un clau, dos claus, tres claus,
i vas acumulant;
cinc claus, sis claus,
i torna a començar;
nou claus, deu claus,
i vas acumulant.
Vols cel blau? Cel roig?
Depén de lo que mos
clavem al cos,
i vas acumulant;
nou claus, deu claus,
i torna a començar.
No tens por; després,
estàs acollonat,
i menos mal,
ho havies ensomiat;
nou claus, deu claus,
i torna a començar.
El veí de dalt
també està construint;
la caixa és gran,
s’acaba de trencar;
nou claus, deu claus,
i torna a començar.
Quan aplegues dalt,
recorda on estan
els trossos que
t’hauràs anat deixant;
no els trobes a
faltar quan tornes a baixar.
Tot és decadent,
depén de l’hora
en què ho estem veient,
depén de l’hora
en què ho estem veient,
depén de l’hora,
tot és decadent.
|
||||
5. |
La Llimera
11:31
|
|||
|
Després de la guerra, la misèria;
hi ha qui només fica el dit en l’ull del caragol
abans d’organitzar la histèria,
sintonitza i s’assenta al sòl.
Tribus aborígens ballen danses;
la recepta es guarda dins de l’ull del receptor;
la pluja aplega quan es cansen,
i el déu del somni ho rega tot.
Baix la rama aguarda un any de pena;
l’astre vell s’acaba de llançar;
veu que cau, però no toca terra,
i el silenci es torna llibertat.
Premis pa’ls que tinguen tres mil coses,
i orelles de burro i un bastó
pa donar-li quan no tinga històries,
i siga el més ninot del món.
La llimera ja no dona llimes;
ara només canta una cançó
sobre aquells que abans li les collien
i es van matar entre ells per dos cabrons.
Quan, al principi, érem la llum i els estels,
nosaltres érem, som allò que ens va fer,
la nostra casa, immensitat; érem temps.
Quan, al principi, érem la llum i els estels...
Quan, al principi, érem un, érem tots,
i tots cantàvem la mateixa cançó,
navegàvem sense preocupacions.
Quan, al principi, érem un, érem tots...
Quan, al principi, en el fang i la sal,
teníem tot el que podíem somniar;
érem el cosmos, no existia cap mal.
Quan, al principi, érem el fang i la sal...
Quan, al principi, érem la llum i els estels,
nosaltres érem, som allò que ens va fer.
Quan, al principi, érem la llum i els estels,
nosaltres érem, som allò que ens va fer.
Érem la pols, i a ser la pols tornarem.
Érem la pols, i a ser la pols tornarem.
Érem la pols, i a ser la pols tornarem.
Érem la pols, i a ser la pols tornarem.
Tornarem…
|
||||
6. |
Incandescent
04:19
|
|||
|
Xarres menos
quan parles més,
i ho mires tot,
i no fas res.
Encertant la bola negra,
estàs molt bé;
fas vore que eres pedra,
però tens fred.
Eres mantra, eres herba,
eres ferro, eres ciència...
Despertar-te un divendres
ja no et diu res;
quan vulgues dir unes paraules,
estàs a temps.
Descartar, eliminar, despertar,
preliminar, necessari;
tot res, o quasi res, o quasi tot,
és dèbil ser fort.
Eres terra, eres cendra,
eres incandescent...
Eres mantra, eres herba,
eres ferro, eres ciència.
Eres terra, eres cendra,
eres incandescent...
|
||||
If you like SIGARRITO, you may also like:
Staring at Clocks
by Bitch Falcon
The debut album from Dublin group Bitch Falcon is a balance of dream pop and grunge.
go to album
Too Prickly For This World
by Wife Patrol
Wife Patrol make instantly catchy alt rock with streaks of punk, new wave, and metal, overlaid with Bangles-esque harmonies.
go to album
Soulful indie pop with an ambient twist, the latest from Deau Eyes is ghostly and bewitching.
go to album
The Art Of Losing
by The Anchoress
The second release from Welsh artist The Anchoress is a devastating and powerful meditation on loss.
go to album
Echo Dancing
by Alejandro Escovedo
The legendary Alejandro Escovedo returns with another country-rock scorcher.
go to album
Passion Fruit Boys
by Passion Fruit Boys
Nashville’s Passion Fruit Boys nail the effervescent janglepop of ’80s college radio with bright guitars and immediate hooks.
go to album
That's How Rumors Get Started
by Margo Price
The latest from the alt-country favorite is her most direct and rocking album to date.
go to album
